ESPLUGUES decideix

TOTS ELS POBLES TENEN DRET A L'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET DETERMINEN LLIUREMENT EL SEU ESTATUT POLÍTIC
(Pacte internacional dels drets civils i polítics. Ratificat per l'Estat espanyol el 27 de juliol de 1977)

ESPLUGUES DE LLOBREGAT espluguesdecideix@gmail.com

COL·LABORA-HI!

Per participar i col·laborar amb Esplugues decideix, no cal ser ni catalanista, ni autonomista, ni federalista, ni independentista; només cal ser demòcrata.

divendres, 11 de març de 2011

EL FUTUR ES DIU AUTODETERMINACIÓ

Quatre coses sobre el debat organitzat per Esplugues decideix sota el títol El futur és l’autodeterminació que va tenir lloc el dijous 10 de març a l’Avenç.

En primer lloc, crec que caldria destacar la més que bona afluència de públic. Tots sabem les persones que acostumen a aplegar-se en qualsevol acte polític. Penso que el de dijous sobrepassa, de llarg, la mitjana habitual d’assistència.

En segon lloc, la mesa amb els ponents. Molt interessant veure debatre representants de partits o moviments independentistes com SI, RCat, ERC, la CUP amb forces com ICV i CiU, sempre molt més tímides alhora de tractar temes com el de l’autodeterminació.

Tercer, el públic. Va “resistir” fins al final i va participar de manera activa en el darrer tram, preguntant i qüestionant determinades paraules o actituds dels grups representats a la mesa.

Crec que les posicions van quedar força clares:

SI. Cal pressionar dins del Parlament per aconseguir una declaració unilateral d’independència. També per deixar en evidència les greus mancances de l’Estat autonòmic.

RCat. La independència és l’únic camí i aquest s’aconseguirà amb la unitat.

CUP. Independència sí.... però no significa garantia de res. Cal pensar en el dia després de la independència i cal que les classes populars hi arribin en una posició de força. Es fa indispensable, doncs, aquest treball des de la base. Enfortir els moviments populars i la societat civil.

ICV. Es mouen més en l’àmbit de l’autodeterminació, sempre una mica ambigu. Coincideixen amb la CUP pel que fa al treball sectorial des de la base.

ERC. Independència, evidentment, però cal unir les forces de la societat civil amb les polítiques. Aposten també pel treball des de la base i pel reforçament de la societat civil.

CiU. Es mou entre dues aigües. Creu que el poble català encara no està preparat per assumir un referèndum d’autodeterminació.

De les intervencions fetes pel públic assistent, voldria comentar la d'una noia que va manifestar el sentiment de decepció que experimentava en veure que no hi havia propostes clares.

Penso que les propostes sí que hi són. El que no existeix és una eina miraculosa que ens assenyali el camí més adequat per arribar a la independència. Un camí que, d’altra banda, es preveu llarg i tortuós. No serà fàcil assolir un Estat independent, encara que alguns han pensat i manifestat que ja el teníem a la cantonada.

El camí és complicat i l’única forma d’arribar-hi penso que és el treball des de la base de tota la societat civil i els partits i grups politics que ho desitgin. Un treball que haurà de ser unitari en alguns aspectes i, per tant, caldrà establir uns mínims necessaris perquè ningú es pugui autoexcloure.
Això és el que s’intentarà el proper 30 d’abril amb la Conferència nacional per a l’Estat propi. S’ha intentat ja altres vegades i, malauradament, mai s’ha pogut assolir una línia de treball unitari en què totes les forces independentistes s’hi sentissin representades.

Serem capaços i capaces d’aconseguir-ho ara?